L’Unión Alcoyana FS tanca amb nota el seu any més il·lusionant

Equip de l’Unión Alcoyana. | PST FOTOGRAFÍA

L’Unión Alcoyana va tancar amb una victòria de prestigi –4-2 sobre el Irefrank Elx, campió i millor equip de la Tercera Disivió– la seua temporada més estranya i alhora més il·lusionant. Estranya perquè el primer lloc de grup que va aconseguir en la primera fase de la lliga, amb només una derrota en tretze partits, no li va valdre per a lluitar de tu a tu amb els dos primers classificats de l’altre grup, a més de grans favorits per a l’ascens, Irefrank Elx i Horadada. “Va ser un hàndicap considerable –reconeix Javi Silvestre, entrenador dels celestes– haver de jugar en el grup més igualat i on els punts van estar més repartits, a més de jugar un partit menys, mentre que ells el van guanyar quasi tot en l’altre. Ens treien 9 punts, una diferència massa important enfront de dos equips fets a base de talonari i amb l’únic objectiu d’ascendir”, subratlla.

PROBLEMA DE BAIXES
I també ha sigut la temporada més il·lusionant després d’algun glop amarg en els últims temps perquè l’equip li costava de fer aqueix pas al capdavant que es presumia per potencial de plantilla, convertint-se en un dels grans animadors de la competició. A aquest primer lloc de grup en la primera fase, cal afegir el cinqué lloc –va perdre el quart aquesta setmana en favor de La Nucia amb la seua victòria 5-4 sobre el Perforada– en la segona. “Estem contents, vam fer una molt bona primera fase de la lliga en la qual només vam perdre un partit, davant Calp i va anar a casa, però en la segona se’ns van ajuntar en el tram final tots els problemes que no havíem tingut fins llavors. Comencem guanyant a Albatera i Perforada, vam perdre a casa del Nova Elda, que ha sigut tercer, però després vam cedir tres derrotes seguides. Vam tindre la sanció de tres partits de Dako, el nostre capità, Bili va arribar molt just i amb molts problemes a la segona fase. També Pablo Sanz va estar lesionat. Es van ajuntar massa factors en contra en poc temps. El millor va ser veure l’equip créixer a mesura que avançava el campionat”, revela el tècnic.

Javi Silvestre, a més d’entrenador és el president de l’entitat i un dels principals artífexs d’aquest projecte, que tenia en el seu full de ruta traure de l’anonimat un esport que a nivell local sempre ha funcionat com la seda però que portava anys grinyolant de portes cap a fora. Fa dues temporades es va fer el pas definitiu, donant carpetada al fitxatge de jugadors forans per a començar a consolidar un projecte de pedrera.

DEU JUGADORS ALCOIANS
La temporada passada de 12 fitxes en plantilla, 11 eren jugadors locals. Enguany, va seguir Ximo, que és de Castalla, i al qual se li va unir Bili, que és de Cocentaina, reforç de campanetes després de deixar l’Ibi FS de Segona B. “La temporada anterior vam pagar el preu de la inexperencia”

Per a diversos jugadors era el seu primer any en Tercera Divisió. Aqueix període d’adaptació el paguem i amb una temporada més d’experiència, han fet un pas avant. També el fitxatge de Bili ens ha aportat molt. És un jugador de superior categoria. No va ser fàcil al principi però els resultats comencen a donar-nos raó”, agrega.

FER UN ALTRE PAS AL CAPDAVANT
Ara s’obri un període de reflexió, que comença per abordar la seua continuïtat en la banqueta. “Ara mateix no sé què passarà amb mi. Estaria encantat de seguir però vull parlar-ho. Esperarem un parell de setmanes per a prendre una decisió. Per part meua acataré el que siga el millor per al club”, va avançar. Javi Silvestre té clar que una vegada que l’equip ha trobat el camí correcte, la intenció és continuar creixent i consolidar aqueixa línia ascendent. “És la intenció, tractar de fer un altre passet i veure fins on som capaços d’arribar. Aquesta temporada hem estat prop de l’ascens. L’any que ve pot ser una opció, però en cap cas pensar que si no l’aconseguim siga un fracàs. Serà una lliga complicada. Ibi i Dénia baixen de Segona B, pugen Hèrcules i L’Alfás que seran projectes potents pressupostàriament”, confessa Javi Silvestre, qui afig sobre la idea de com serà la plantilla de la pròxima temporada que “la intenció és reforçar l’equip, que arriben dos o tres jugadors, però mantindre el 90 per cent del bloc actual”.

PEDRERA D’EQUIPS
Darrere de la primera plantilla de Tercera Divisió hi ha una pedrera d’equips que aquesta temporada ha tingut com a novetat un Sub’23 que ha competit a nivell provincial. “El gran hàndicap que tenim a nivell de base és que la majoria de jugadors que ens arriben procedeixen del futbol. Són jugadors que proven i ja no tornen. És la nostra gran satisfacció. En la seua primera temporada són novens d’onze equips. En la segona volta hi ha hagut una millora. Aquesta setmana sense anar més lluny han guanyat 4-2 al Sporting Desemparats d’Orihuela, que és tercer. Tres ja han debutat en el primer equip, un d’ells amb 16 anys aquesta última setmana”, destaca.

Fa un any es va fer la primera incursió en el futbol sala femení. L’actual serà la segona temporada en la Lliga Autonòmica Valenta, que aquest curs ha tingut un grup únic que ha abastat des de Castelló fins a Alacant. L’Unión Alcoyana FS és onzé de catorze equips, una classificació que s’esperava que fóra millor a aquesta altura de la temporada. “Potser hi ha millor equip del que reflecteix la classificació, però no és un problema. Entenem que és una plantilla molt jove, amb molt de futur i que a poc a poc anirà a millor. Estem convençuts d’això”, va esgrimir.

Send this to a friend