Malgrat qui li pese
El tema de la dona en la Festa, a Alcoi, donaria com menys per a una trilogia, perquè fer una saga tipus Harry Potter, la veritat és que ho veig més complicat, encara que mai se sap.
Aquesta setmana tindrà lloc una nova seqüència d’aquesta trama en la qual se sabrà si l’Ordenança festera s’adapta a l’avanç de la societat. Així es podria dir a grans trets, encara que qui conega la Festa alcoiana, sabrà que aquest assumpte comporta molt més que uns vots o que es done llum verda al fet que les dones puguen exercir alguns càrrecs –de moment no tindrem ‘Sant Jordieta’–, si bé, en la vigent Ordenança no es prohibeix detalladament que les festeres puguen ser capità o alferes.
La proposta arriba després de molts mesos de treball i un dels aspectes més destacats és que s’elimina la diferenciació per gènere, especialment en el cas dels vestits festers.
Ha costat. Els canvis molesten, els avanços, també molesten, si no a uns, a uns altres, però la realitat és que la Festa de la Sheila García de 20 anys no té res a veure amb la de la Sheila de 30, ni la Festa, ni tampoc la concepció de la gent.
Més que uns vots o que una proposta, considere que és una declaració d’intencions en tota regla, i a més, una declaració absolutament inimaginable fa poc més d’una dècada, encara que ja estàvem en el segle XXI.
Tot canvi important requereix del seu temps, també és cert que aquesta proposta no té res a veure amb ‘començar la casa per la teulada’. Són molts anys d’incorporació progressiva, que fins i tot les pròpies dones aparten de la seua ment una situació normalitzada en la qual ni tan sols podien menjar amb la seua parella en la filà i que això els semblara bé, que, si és per decisió pròpia, ‘ole’, però com a prohibició, doncs no.
El fet que una xiqueta obrira la veda a ostentar un càrrec com va ser Abril Albero, obrint-li el camí a les dues ‘sargentetes’ d’enguany, també és una declaració d’intencions, una declaració que reflecteix l’avanç de les noves generacions amb unes edats en les quals les diferenciacions no tenen, per sort, cabuda.
Malgrat qui li pese, això avança, i per a aquells o aquelles que estan pensant a complir amb el rigor històric, que aquest argument no servisca únicament per a parlar de la dona en la Festa, i no d’altres aspectes d’aquests festejos, que n’hi ha, i a més, per a parlar llargament.