Pepe Serna: “Les comarques centrals tenen molt pes en Heimtextil”

Més del 71% de les empreses valencianes són de L'Alcoià-El Comtat i la Vall d'Albaida

Pepe Serna: “Les comarques centrals tenen molt pes en Heimtextil”
Pepe Serna, president del CIE i d’ATEVAL, aquesta setmana en la fira Heimtextil.

L’arrancada d’any i la finalització de l’època nadalenca porta amb si, per al sector tèxtil, una de les cites més destacades amb la qual s’obri la temporada i es dona la benvinguda, en aquest cas, al 2024, amb la presentació de tendències, novetats i productes del tèxtil-llar. Es tracta de la fira Heimtextil, a Frankfurt (Alemanya), amb repercussió mundial, que en l’edició que va concloure aquest divendres, ha comptat amb importants xifres d’inscripció, augmentant el nombre total d’expositors fins als més de 2.800, segons dades de l’organització.

Espanya, i per descomptat, la Comunitat Valenciana , ha sigut present en aquesta cita.

“Les comarques centrals tenen molt pes en Heimtextil”, assegura el president del Consell intertèxtil Espanyol (CIE) i d’ATEVAL (Associació d’Empresaris Tèxtils de la Comunitat Valenciana), Pepe Serna.

PES DEL TÈXTIL VALENCIÀ
I és que, en la fira alemanya hi ha hagut un total de 94 signatures espanyoles, de les quals, quasi el 63% han sigut valencianes, concretament, 59.

Així mateix, dins d’eixes xifres, més del 71% de les signatures valencianes tenen la seua seu a les comarques centrals, és a dir, L’Alcoià-El Comtat (14) i la Vall d’Albaida (28).

Totes elles han donat a conéixer els seus productes, amb el segell de qualitat com a principal diferenciador. I és que, cal recordar que des d’ATEVAL es va destacar fa uns dies que l’any passat, el tèxtil valencià es va posicionar en els mercats internacionals com a marca referent de qualitat, alguna cosa que “s’extrapola a la fira” i Serna considera que eixa qualitat és “l’única manera” de continuar en el mercat i de continuar comptant amb clientela, la qual ha pogut veure “els dissenys i els productes” que han portat les empreses valencianes a Frankfurt.

DADES DEL SECTOR
“Afortunadament, el tèxtil valencià està en una posició d’auge i de lideratge a nivell internacional”, apunta Serna, qui fa referència als actuals 2.100 milions d’euros de venda de la Comunitat Valenciana “dels quals, més d’un 50% es dediquen a l’exportació”

Així mateix, assenyala que “tenim 1.400 empreses que estan treballant en el tèxtil, i al voltant de 22.000 ocupacions que estan directament relacionats”.

IMPULS PER A LES EMPRESES
Sobre la pròpia fira, Serna indica que els dies més forts solen ser el segon i el tercer –va començar el dimarts 9 i va acabar aquest divendres– i que del primer al segon es va notar un important augment d’assistència. 

Ja el primer dia Pepe Serna va apuntar que “l’ambient de la fira des de les seues primeres hores és molt positiu, amb bon producte, bona ambientació dels estands i amb una forta inversió dels participants, especialment espanyols, per la qualitat, la innovació i el disseny en les seues col·leccions. Malgrat que les previsions per a aquest primer semestre de 2024 no són molt encoratjadores a causa del context econòmic mundial, esperem que la segona part de l’any afavorisca la millora del sector i la seua competitivitat ”.

DIFICULTATS DE LA INDÚSTRIA
Si bé l’any passat el tèxtil valencià es va situar com a referent, el 2023 també va estar marcat per diverses dificultats a les quals es va enfrontar el sector: “la indústria tèxtil s’ha d’adaptar a marxes forçades”, reconeix Serna, fent referència a les “exigències legislatives a nivell de la comunitat europea, i també d’Espanya, per les quals hem de fer una transició molt ràpida”.

Al·ludeix a altres sectors, com el plàstic o el vidre, que també s’estan veient –o s’han vist ja– obligats a eixa citada transició, no obstant això, indica que “el tèxtil té altres aspectes, com els teixits, les costures, els motors…”.

Sobre aquest assumpte, explica que “a Alcoi tenim plantes experimentals de tractaments químics. És una cosa en la qual està invertint Aitex i que hauran de fer les empreses” i avança que per a enguany també es preveu dur a terme un projecte d’inversió per a “tractar el residu tèxtil” per a després veure “la manera de recollir-lo, de treballar-ho i de gestionar-ho”, ja que “a l’any es generen moltes tones de tèxtil”.

Pot llegir la notícia completa en l’edició impresa de El Nostre Ciutat del dissabte 13 de gener de 2024.

Send this to a friend