Un edifici de set plantes, de la Generalitat, amb 14 pisos tancats

Mentre Càritas denuncia el greu problema a Alcoi de l’habitatge social, l’administració pública manté, des de fa més de 30 anys, un edifici complet d’habitatges tancat i barrat, en procés de deterioració. Són 14 habitatges, en una ubicació privilegiada, com és l’Avinguda Juan Gil-Albert (davant del carreró de Vila Elisa), tancades, sense estrenar, esperant que algú derrote al monstre de la burocràcia i pose, al servei dels qui el necessiten, un habitatge digne.

“En els tres últims anys, la dificultat per a accedir a un allotjament digne a Alcoi s’ha convertit en la principal urgència”. Així ho explica el delegat de Càritas a la nostra ciutat, Juan Carlos Guevara, en la presentació de la memòria de l’activitat de Càritas l’any passat. Hui, trobar un pis decent en lloguer per menys de 500 euros s’ha convertit en “missió impossible” per a massa gent a Alcoi. Insisteix Guevara, que coneix bé la realitat social de la ciutat com a rector de Batoi, que “actualment hi ha un problema molt fort d’habitatge a Alcoi, unes vegades per l’increment del lloguer i altres, simplement, perquè no tenen on viure”.

Quina és la resposta de l’administració davant aquesta situació? Al marge de tindre una regidoria de l’Habitatge, una Oficina de l’Habitatge i un Observatori Municipal de l’Habitatge, s’ha aconseguit rehabilitar un edifici del carrer Sant Maure, amb fons europeus, per a 4 famílies, quatre!, amb problemes de dependència o discapacitat, i s’està a l’espera d’un projecte, amb la Generalitat, al carrer Sant Jaume i una altra rehabilitació a Sant Mateu. Amb tot això no s’arribaria a poder atendre les 37 sol·licituds que es van presentar per als quatre habitatges de Sant Maure.

Però el que provoca més ràbia és comprovar que, enfront de les tragèdies que viuen algunes famílies, gent jove amb fills o matrimonis majors de 70 anys, tenim edificis complets tancats, amb habitatges que ningú utilitza. I no em referisc només als edificis de propietat privada o bancària, les restes de la bambolla immobiliària, escampats entre zones tan diferents com Serelles, Maestro Espí o Músic Pérez Laporta. Em referisc, vergonyosament, a un edifici amb 14 pisos, propietat de l’administració pública, que porta ja més de 30 anys tancat, abandonat, sense cap utilitat excepte servir de refugi a la plaga dels coloms.

30 ANYS INUTILITZATS
Aquest edifici és el número 54 de l’Avinguda Juan Gil Albert. La llicència d’obres per a la seua construcció es va sol·licitar inicialment a l’octubre de 1974, després d’esfondrar-se la “Caseta del Peó Caminer” que ocupava la zona. La llicència la sol·licita la Direcció Provincial de Carreteres del Ministeri d’Obres Públiques, pel que sembla per a donar habitatges als treballadors del manteniment de carreteres. No es concedeix llicència fins que se solucione el problema del pas que hi havia entre aquesta parcel·la i els solars de darrere, el que hui es manté com el “Carreró de Vila Elisa”. Segons els serveis tècnics municipals, hi ha una altra petició de llicència d’obres en 1985 i la construcció de l’edifici s’acaba en 1991, fa 34 anys. Per part seua, el Cadastre data la data d’alta de l’edifici en 1977. No hi ha qui s’aclarisca.

Han passat molts anys i ací estan els 14 habitatges, sense estrenar, inutilitzades, sense importar a ningú els problemes que podrien solucionar.

Va haver-hi moments en els quals la plaga dels coloms va arribar a amenaçar la higiene en l’edifici, amb denúncies de veïns de la zona, la qual cosa va obligar a tancar les galeries de la part posterior amb teles, encara que les aus han aconseguit obrir forats en algunes plantes.

Els locals comercials de l’edifici, que ocupa una parcel·la de 395 metres quadrats, amb 1.539 construïts i 125 metres quadrats d’estacionament obert, segons les dades del Cadastre, estan ocupats des de fa ja molts anys per oficines de la Conselleria de Territori, seu actualment de l’Oficina Comarcal del Medi Ambient (OCMA).

En moments d’emergència, fa ja anys, aquests pisos van allotjar a famílies afectades per successos, com quan es va desallotjar l’edifici de la Portalà. Hui tenim, segons les dades de Càritas, famílies a Alcoi que viuen en estat d’emergència per falta d’un habitatge digne. I necessiten una solució. Almenys dos ex-regidors, Paco Agulló (EU) i Carles Esteve (PSOE), que ens consta que ho van intentar, confessen no haver trobat resposta en la Generalitat. El monstre de la burocràcia guanya massa batalles. Tampoc ha aconseguit resposta l’actual regidora de l’Habitatge, Teresa Sanjuán, que al novembre de 2023 va abordar el tema a València i al gener de 2024 va presentar un expedient informatiu sobre l’edifici, però des de llavors res més s’ha sabut. Amb l’antiguitat del problema seria injust tirar-li la culpa a un polític o a un partit, ací la desídia i la ineficàcia té molts colors, sigles i noms propis.

Són encomiables els treballs que es desenvolupen des de la regidoria de l’Habitatge, però es necessita diners, sense la letargia dels fons europeus, per a donar solucions als qui les necessiten. I un altre tema, que no es pot ignorar, és el dels edificis de la iniciativa privada, que porten anys tancats i paredats, mentre les llistes d’espera per a un habitatge social continuen augmentant.