Una Gala que va començar a 2.000 km de distància

arranquen la seua dotzena edició amb un vídeo gravat en un conegut enclave de Praga

los premis el nostre esport celebran su duodécima edición en un conocido enclave de praga
Premiados, autoridades y organizadores, al final de la Gala.

La dotzena edició dels Premis El Nostre Esport serà recordada, entre molts altres moments, pel seu absurd i eixelebrada arrancada, que va traslladar als espectadors presents en una repleta sala principal dels Cinemes Axión, dins del Centre Comercial Alzamora, fins a la plaça Namesti Miru, un dels enclavaments més coneguts del centre de Praga, a més de 2.000 quilòmetres de distància.
Allí, les bessones Mireia i Laura Martí apareixien parlant aparentment de manera afable, per a de sobte, una de les dues, en aquest cas Laura, que es troba treballant des de fa uns mesos en la bella capital de Txèquia, arrancava a córrer davant la incredulitat de la seua germana Mireia, que no parava de repetir en el vídeo projectat en les pantalles dels Cinemes Axion, “Laura!! Laura!! Però que fas?”.
De sobte, com per art de màgia, apareixien corrent per l’escenari de la sala i es van posar a parlar entre elles davant la sorpresa dels presents. Va ser l’original manera que les dues germanes Martí van tindre de presentar-se en els Premis El Nostre Esport i posar-se al capdavant d’una Gala en la qual es fa balanç a tota una temporada i distingeix als millors de les lligues locals i els clubs més representatius de la ciutat.
Res més començar, primera inter actuació amb el públic present, que va haver de triar entre un sobre blau i roig amb preguntes més o menys compromeses que van fer traure els colors a algun protagonista de la primera part de la Gala.
El lliurament va començar amb l’Alcoyano i els trofeus al millor jugador de la temporada i màxim golejador de l’equip. Cap dels tres premiats –el porter Jaume Valens i els atacants Agüero i Lara– van poder ser presents. Tant Jaume Valens com Lara van ser gravats abans de marxar-se de vacances i es va passar un vídeo d’ells, però d’Agüero estava previst que rebera el trofeu de mans de Jon Luque, de Joieria i Rellotgeria Luque, però un procés víric va fer que excusara la seua assistència en l’últim moment.
El següent a eixir a l’escenari va ser Gonzalo Pérez, que s’estrenava en aquests premis, com a màxim golejador de l’Alcodiam. A continuació va ser el torn de les lligues locals. Va ser Dani Llopis qui va rebre el trofeu de màxim golejador del futbol local, per a seguidament presentar-se en l’escenari David Úgeda, més conegut per Dako, tot un clàssic d’aquests premis, com a màxim golejador del Serelles *FS.
Sense deixar la pilota xicoteta, Álex Moncho va rebre el trofeu de màxim golejador de la Lliga Comarcal de Futbol Sala i el lliurament va entrar en la seua part final amb els trofeus de bàsquet. Primer amb un altre clàssic, Nando Peidro, que ha tornat a ser el màxim encistellador de la lliga local. Després, repetint lliurament per segon any, Quique Pérez va rebre el trofeu com a màxim anotador del Mútua NB Alcoi i la primera part de la Gala va acabar amb Sara Ferrándiz, una de les agradables irrupcions en els últims temps en l’esport local, màxima encistelladora del Mútua NB Alcoi.
Quedaven encara moltes sorpreses per descobrir. La següent, a mode d’exhibició, ja que alumnes de karate de l’Escola Ben Gym que dirigeix Benja Francés, van realitzar una demostració de defensa personal amb roba de carrer. Van ser una mica menys de cinc intensos minuts, que va fer que els presents no apartaren la mirada de l’escenari, convertit en un carrer qualsevol perquè es va buscar fer una simulació d’una escena quotidiana en eixir de festa o després de marxar-se a casa en solitari després de fer esport.
L’exhibició va donar pas a la segona part de la Gala. Però abans, una altra sorpresa amb el públic present com a protagonista, que les bessones Mireia i Laura Martí van dividir en tres parts, una va dir “Premis”, la del mitjà “El Nostre” i l’altra “Esport”. Va ser una manera amena i divertida d’endinsar-se en el lliurament de les mencions d’honor. El primer a rebre la seua distinció va ser el foto periodista Xavi Terol amb quatre dècades de trajectòria professional a nivell local. A continuació va eixir a l’escenari Octavio Cerdà, capità del Contestà i tota una institució en l’entitat rogeta on porta 338 partits jugats i 112 gols marcats.

Una de les majors ovacions de la nit se la va emportar Miguel Peidro, prototip d’esportista total, que ha practicat natació, carrera a peu i de muntanya i que segueix en actiu als seus 74 anys fent marxa nòrdica.
Després va ser el torn per a la banyerina Claudia Francés, jugadora del València Basket i recent campiona autonòmica de bàsquet 3×3. Tavi Fuentes, que ha guiat les carreres de Néstor Abad i Laura Casabuena, els nostres dos esportistes olímpics, va ser el següent a rebre la seua menció d’honor.
El següent a eixir a l’escenari va ser Javi Villar, president del Centre Excursionista Alcoi, entitat que enguany compleix 75 anys de vida, per a a continuació rebre la seua menció d’honor una altra promesa de l’esport comarcal. En aquest cas, la murera Lucía Martínez, que amb 15 anys té un futur per davant en salt d’alçada.
També van ser molt aplaudides el trident d’entrenadores del Club Gimnàstica Rítmica Alcoi compost per Sara González, Sara Carbonell i Ana Tendero, en el moment de rebre la menció. El costat més solidari de la Gala el va posar l’Associació Fent Camí, amb el seu president Héctor Bonet al capdavant, per a acabar el lliurament amb l’homenatge als 50 anys de 24 Hores/Esport en 3D, sent el regidor Alberto Belda qui va recollir la menció d’honor per aquesta efemèride. Va ser l’alcalde Toni Francés, amb el seu discurs, qui va posar fermall final a aquesta dotzena edició dels Premis El Nostre Esport

VÍDEO DE LA GALA EN EL SIGUIENTE ENLACE

 

Send this to a friend