10.000 quilòmetres de creixement personal
Lemes com “Avui estem i demà no”; “Mor amb records, no amb somnis” o “La destinació està escrita i marcat” serveixen a l’aventurer alcoià Luis Sainz per a afrontar la vida de la forma en què ho fa. Sense pors, amb ganes de viure i de complir els somnis. Tots ells li han acompanyat durant la seua vida, i també han estat presents en els 25 dies que ha durat el seu viatge a l’agost per Europa de l’Est.
Sainz va partir d’Alcoi cap a Barcelona el passat 4 d’agost. Ell, la seua moto BMW trail i l’objectiu d’arribar a la Muntanya Ararat (Turquia) han sigut més que suficients per a fer front als al voltant de 10.000 quilòmetres recorreguts en nou països diferents.
L’aventurer alcoià assegura haver “fet tot el que tenia previst i veure tot el que volia veure”. Dins d’aquests plans estava, conèixer rutes de muntanya o passar per les mítiques carreteres de Romania.
El recorregut ha inclòs també alguna que una altra avaria en la seua moto, però gens que no es poguera solucionar. Amb l’aventura per davant, la moto de Sainz ha anat per carreteres que ni tan sols apareixien en els mapes, incloses unes de 60 quilòmetres de terroristes. “L’alternativa era de 800 quilòmetres. Els militars em van avisar: no parells en els 60 quilòmetres. Sabia que m’estava ficant en la gola del llop”, detalla Sainz. I dins del que pot semblar ‘bogeria’ s’afig que durant aqueix trajecte, no tenia mòbil, com en pràcticament tot el viatge.
De tot el viscut durant els 25 dies, Sainz té clar que es queda amb l’hospitalitat de la població asiàtica. “Hi havia vegades que parava la moto per a consultar el GPS o simplement per a descansar una estona. Al moment hi havia cotxes que es paraven per a preguntar-me si havia ocorregut alguna cosa i oferir-me ajuda, aigua i menjar”. Aquesta situació és contrària a la qual va viure en una autopista espanyola. “Em vaig despistar i em vaig quedar sense gasolina. No va parar ningú. Encara sort que un motero finalment va parar i em va ajudar, si no, no haguera pogut arribar a Alcoi quan tenia previst”. És per açò pel que para Sainz guanya força açò de no jutjar sense conèixer. “M’ha cridat moltíssim l’atenció la fe en la seua religió, molt més en els xiquets. Un dia estava amb un que no parava de fer-me preguntes sobre la moto, el viatge… de sobte va sonar la trucada a l’oració. Em va impactar la cara que va posar el xiquet. No era de pena, era com de gràcies per la conversa però he d’anar-me, perquè és el que vull fer”, confessa Luis Sainz, per a qui l’emoció d’albirar la Muntanya Ararat ha sigut el punt clau d’aquest viatge que ha servit també per a recaptar fons per a l’Associació d’Alzheimer d’Alcoi i Comarques.
L’aventurer alcoià conclou explicant que “a nivell personal m’ha sorprès en mi mateix amb la tranquil·litat que he anat aquests 25 dies, no m’he atabalat, ni tan sols en situacions que sabia que eren perilloses. Vull més, vull endinsar-me en zones més complexes d’Àsia”.