El Collao deixa de ser un fortí

El Alcoyano ha aconseguit quasi els mateixos punts a casa que fora

El Collao deixa de ser un fortí
Juli va reaparéixer després de diverses setmanes en el dic sec i va disputar la segona part | Aldemar

El fortí del Collao, aqueix recurs tan gastat i utilitzat per a definir la fortalesa i la seguretat que exhibeix el Deportivo a casa, ha deixat de tindre l’impacte persuasiu que antany infonia en els rivals i el seu efecte és bastant menor a uns altres temps on el feu alcoyanista era pràcticament inexpugnable.

Res més cal donar una ullada al balanç de punts obtinguts pels blanc-i-blaus en l’acabada de finalitzar primera fase de la lliga tant a casa com visitant. L’equilibri ha sigut aclaparador. El Alcoyano continua sumant més punts com a local encara que no amb l’autoritat d’abans. Dels 31 punts obtinguts en 18 partits, 16 van ser aconseguits en el Collao i 15 en els seus desplaçaments. Fins a 8 punts es van escapar de 24 possibles.

A casa va sumar cinc victòries –At. Llevant, Atzeneta, Orihuela, La Nucia i València Mestalla–, va empatar un partit –Hèrcules– i va cedir dues derrotes –Eivissa i Peña Deportiva–, mentre que com a visitant va aconseguir quatre triomfs –Peña Deportiva, València Mestalla, Eivissa i Atzeneta–, va obtindre tres empats –Orihuela, La Nucia i Hèrcules– i va encaixar dues derrotes –Vila-real B i At. Llevant.

Una de les causes principals que el Alcoyano haja sigut menys fer com a local és la conseqüència de l’absència de públic en el Collao. De sobres és coneguda la relació existent entre equip i afició. Aqueix divorci obligat per la pandèmia s’ha deixat sentir especialment en el Deportivo.

Així ho creu Josele González, director esportiu blanc-i-blau, qui ha reconegut que “per a un club com el nostre, en el qual l’aficionat és com un jugador més quan davant hi ha un rival que es tanca molt bé o cal remuntar marcador en contra, haver estat tants partits sense públic o amb 150 aficionats com ve succeint últimament, suposa un hàndicap important per a nosaltres”.

González considera que de cara a la segona fase de la lliga hauria d’obrir-se la mà a l’entrada de més espectadors als camps de Segona B. “Per a equips com el Nàstic o el Barça B, amb estadis grans, que vagen 1.000 o 1.500 espectadors no suposa l’impacte que puga aconseguir per al Alcoyano que entre aqueixa mateixa quantitat d’aficionats al Collao”.

El director esportiu blanc-i-blau es va mostrar molt crític per la desigualtat que s’ha donat en aquesta primera fase amb camps de Segona B amb molt de públic i altres en els quals les graderies estaven buides. “No pot ser que fins fa dos partits a nosaltres no ens deixaren entrar aficionats al Collao i aquesta última jornada veiem que en El Sardiner van haver més de 3.000 persones o a Lleó més de 2.000 i van ser bastants els camps amb un miler d’aficionats en les seues graderies”, va destacar.

Send this to a friend