El Collao s’encomana a Vicente Mir
Aquest diumenge torna la lliga al Collao (19’30 hores) amb motiu de la visita del Barça en la primera jornada. Una estrena de luxe i molt atractiu per a l’afeccionat pel potencial del filial blaugrana. És inevitable en aquest retorn no tirar la vista arrere després del viscut el curs passat. Després del neguit que es va instaurar en la massa social per la nefasta campanya –l’equip va acabar tretzè, la pitjor classificació des que Juan Serrano és president–, el club es va veure en l’obligació de cercar un nom que vinguera a actuar com a revulsiu davant una decaiguda afició que ho va passar molt mal en els partits del Collao.
La positiva experiència de fa dos anys amb la contractació de Toni Seligrat, un tècnic contrastat i amb molt nom dins del grup, va portar a la Comissió Esportiva a recuperar aqueixa figura de l’entrenador amb una llarga experiència després de la decebedora desfilada de tècnics del curs passat.
El nom triat va ser Vicente Mir. Una decisió en la qual va confluir la cerca d’un entrenador de prestigi que servira de ganxo perquè futbolistes importants volgueren vestir l’elàstica blanquiblau i la necessitat del propi tècnic d’apartar-se d’aqueixa muntanya russa en la qual s’havia convertit la seua carrera després del pas per Hèrcules, Murcia i Elx, sobretot aquesta última etapa va resultar frustrant en ser cessat amb l’equip segon.
L’acord va acabar produint-se i ambdues parts van acordar signar un contracte per dues temporades. “Sóc ambiciós, vinc a lluitar per l’ascens, en cas contrari m’haguera quedat a casa o m’hauria anat a una altra part. Si el primer any no ho aconseguim, en el segon vull lluitar per açò”, ha vingut repetint des de la seua arribada. Vicente Mir està en aqueix punt de maduresa que li porta a pensar que el millor de la seua carrera està encara per arribar i que el seu pas per l’Alcoyano pot ser aqueix trampolí que ha sigut per a altres entrenadors que han passat per la seua banqueta.
Va aconseguir ascendir a Segona B amb el València B i l’Elx B, va disputar un play-off d’ascens amb el Múrcia i el seu pas per l’Elx va suposar un punt d’inflexió del que espera haver eixit reforçat. Com a jugador va viure una situació similar. Va vindre a l’Alcoyano després d’eixir per la porta de darrere de l’Elx després de no quallar tampoc com a jugador del primer equip del València i ací es va reivindicar com un davanter golejador que després va vestir les samarretes del Yeclano, Benidorm, Mar Menor i la Vila Joiosa.
L’Alcoyano s’ha encomanat a Vicente Mir per a fer oblidar el viscut el passat any i que la seua afició torne a il·lusionar-se amb els partits del Collao. “El rival que vinga al nostre camp ha de saber que ho va a passar malament. En la meua etapa com a jugador vaig ser feliç, guarde un bonic record d’aquells dies, i ara espere ser-ho també com a entrenador”, ha declarat.