El no oblit
Iaia jo qui soc? La xiqueta, qui seràs.
Una resposta que fa 20 anys fins em semblava graciosa en preguntar-li a la meua àvia materna quan jo a penes podia comptar la meua edat amb els dits de les meues mans.
El cas és que érem moltes ‘xiquetes’ i aqueix terme servia per a mi, per a qualsevol de les meues cosines, les meues ties o fins i tot la meua mare. I el mateix ocorria amb els ‘xiquets’.
Unes paraules aquestes amb un deix andalús únic que, eixides de la boca de la meua àvia, ressonen al meu cap cada vegada que ella és al meu cap, perquè de moment, el pas d’aquests anys no ha impedit que jo recorde quan la tenia amb mi, i somriga.
Ara, agraïsc recordar aqueixa situació amb aqueix sentiment i no amb la tremenda pena que suposa que un ser estimat patisca Alzheimer.
El passat 21 de setembre es va commemorar el Dia Mundial de l’Alzheimer i durant tots aquests dies està havent-hi a Alcoi i a la comarca diverses activitats i actes per a continuar conscienciant sobre aquesta malaltia i continuar reivindicant la millora de la qualitat de vida dels malalts mitjançant la innovació, en una labor més que necessària per part de moltes persones implicades.
De nou, la investigació és primordial, igual que ocorre en innombrables malalties.
Per desgràcia, han de passar uns quants anys perquè es prenga una certa consciència sobre una malaltia i que es compte amb la implicació generalitzada d’institucions, associacions i administracions.
Per desgràcia, continuen sent moltes les patologies que no tenen un ‘suport’ darrere perquè dins de X anys es poguera parlar de X percentatge de salvació o de X percentatge d’èxit d’alguna teràpia o tractament.
Fa pocs mesos vaig saber que s’estaven detectant en aquesta zona casos d’Alzheimer en persones cada vegada més joves que han requerit acudir a algun centre, canviant una tònica que marcava que aquesta malaltia ‘corresponia’ a persones de més avançada edat.
I és que al nostre cap continua estant, crec que també una mica a manera de defensa pròpia, que la salut només empitjora quan van passant els anys, o que fins i tot la mort només pot arribar quan ja has bufat determinats ciris d’aniversaris.
Està a l’ordre del dia, per desgràcia, conéixer casos i casos que contradiuen aqueixa ‘teoria’, i que ens donen el toc per a no oblidar-nos de viure i de recordar, mentre que pugam.