Els “errors” al Calderón. Quan Ortiz i Toni Francés coincideixen en el seu discurs

Pel que s’ha pogut llegir en l’entrevista que li fa el periòdic El Nostre aquest dimarts, no ha de tenir la consciència molt tranquil·la l’alcalde d’Alcoi quan ataca a EUPV per negar el que és evident: la convivència més que manifesta entre el PSOE que ell lidera i Ciudadanos de Jordi Sedano.

I anem a fets concrets i objectius: a la legislatura passada, on gràcies a l’acord entre les tres forces polítiques PSOE, Compromís i EUPV, es posà fi als governs de majoria absoluta del PP, es van confirmar totes les sospites que en l’oposició denunciarem tots tres: el PP havia dut una política de malbaratament dels recursos públics beneficiant a interessos particulars. Immediatament acordarem defensar davant els tribunals els interessos d’Alcoi per exigir l’aclariment d’una gestió que li va costar a les arques públiques milions d’euros. I això es va fer amb l’acord de tots tres.

La diferència entre el PSOE i EUPV sorgí quan EUPV va plantejar que a més a més de dur al Sr. Ortiz als tribunals pels sobrecostos injustificats del Teatre Calderón i d’altres desfetes a la Ciutat, hauríem de dur també als responsables polítics d’aquells fets; és a dir a Jordi Sedano i tot el seu grup de govern del PP. Ací és on el PSOE de Toni Francés mirà cap a un altre costat.

De fet, i per molt que s’empenye l’Alcalde, no han sigut els socialistes d’Alcoi els que han dut a declarar a Jordi Sedano i el seu equip de govern davant el Tribunal de Comptes a Madrid, sinó que ha estat el propi Tribunal de Comptes per ofici el que ho ha fet, davant les irregularitats manifestes d’aquells fets que executaren Jordi Sedano i el seu partit (aleshores el PP). Així, en aquella legislatura i en roda de premsa conjunta de Lorena Zamorano (PSOE) i Estefania Blanes (EUPV) el 12 de gener de 2015, havent-se acordat prèviament insistir en demanar també responsabilitats als polítics que propiciaren aquella desfeta, la regidora Zamorano obvià l’esmentat acord i fou la regidora d’EUPV la que va tindre que fer la necessària puntualització.

De tots és conegut que el gros del govern d’aquella legislatura el mantenia el PSOE i que el grup d’EUPV eren dos regidors i que cap dels dos tenien les competències de Règim Jurídic que era el departament que havia d’executar les gestions adients. De fet ja ens va ser prou sospitós que s’arribara tard a un contenció que fou desestimat per estar fora de termini. Però a més, poc van tardar els socialistes d’Alcoi en manifestar la incomoditat que arrossegaven per haver de compartir govern amb una formació com la nostra que no es plega a decisions unilaterals que no estaven dins dels acords de govern i amb les que discrepàvem. Entre d’altres el tema d’Alcoinnova. O el de la Rosaleda, on el nostre vot en contra a la Comissió de Govern va ser criticat per Lorena Zamorano i el propi Alcalde pel que ells entenien com “deslleialtat” al govern. I ho feren amb un inusual discurs insultant i desqualificador fora de lloc (el 13 de febrer de 2015 Zamorano parlava de “falta de responsabilidad” i “uso partidista” per part d’EU. Deia que “estamos para resolver los problemas”, suposem que es referiria als problemes de Sedano). El temps i els Tribunals posteriorment ens han donat la raó a nosaltres i a la Colla Ecologista La Carrasca, desestimant per no subjecta a legalitat la pretensió del PSOE que ells soles aprovaren en Junta de Govern amb els nostres vots en contra.

En l’actual legislatura és notòria la complicitat entre Ciudadanos i el PSOE alcoià. Ací el PSOE es troba més còmode. La decisió de governar en minoria amb el suport puntual de Ciudadanos obliga a no disgustar al soci en l’ombra. De fet és habitual sentir constantment en declaracions públiques a Jordi Sedano elogiant l’acció de govern de Toni Francés. Com també es conegut el pensament imperant entre les files municipals socialistes que és preferible no fer mal a Jordi Sedano i Ciudadanos (ahí tenim l’exemple dels jutjats).

Malgrat el que es diga, allò evident és que la corrupció del PP, que està demostrant-se a tot l’Estat i de manera més brutal al País Valencià, amb empresaris com Enrique Ortiz, arribà a Alcoi de la mà del PP de Peralta i Jordi Sedano. Era un dels empresaris que finançava al PP a canvi d’aconseguir adjudicacions milionàries a les que sobreexplotava amb sobrecostos injustificats i amb la signatura dels dirigents locals del PP.

En les declaracions de l’entrevista a El Nostre, el propi Alcalde es delata quan és preguntat per aquest assumpte: “En la gestión de Sedano hay que diferenciar entre errores y delitos”. Curioses declaracions, que encara guanyen en interés quan escoltem que Enrique Ortiz ix dels jutjats i atribueix els sobrecostos a algun possible “error”.

Evidentment seran els tribunals, i no l’alcalde, els que determinaran si es tracta d’errors o delictes. Però que pretén dir Toni Francés? Que els fets poden ser aplicables a errors? I ja està? Entén que pot ser un error que sent alcalde d’Alcoi Jordi Sedano, el Sr. Ortiz s’embutxacara milions d’euros del poble, quan fou necessari l’acord de govern dirigit per aquest? No és això un intent de disculpar a Jordi Sedano i el seu equip? I si fou un “error” no haurien de demanar ja disculpes, assumint les responsabilitats que li pertoquen? Doncs no. El que hem sentit reiteradament per part de Jordi Sedano és que tornaria a fer el mateix que va fer.

Toni Francés sap perfectament que els errors en política, que han fet malbé als interessos públics, són com a mínim mereixedors d’aplicar responsabilitats polítiques a aquells que per activa o passiva els han comés. Toni Francés hauria de comprendre que Ortiz pot ser culpable d’estafa, però per què això es produïra, algú tenia que haver accedit a pagar. I el PSOE, atacant a Ortiz, defensa a qui va permetre el pagament.

Jordi Sedano i la totalitat dels membres d’aquell equip de govern haurien de deixar la funció pública si tingueren una miqueta de vergonya. I en compte d’això, els tenim, a uns cobrant de l’Ajuntament, a altres de la Generalitat i a altres amb indemnitzacions per després d’estar anys cobrant de les arques públiques no tindre treball al que dedicar-se. Que no ens prenguen el pèl. Ni uns ni els altres.