Emocionar-se amb la Mitja Marató Unión Alcoyana

L’etiqueta des de fa unes edicions de la Mitja Marató Unión Alcoyana és #emociona’t, un sentiment amb el qual es vol transmetre que no s’està davant una carrera qualsevol, que qui participe en ella té assegurada la diversió i experimentarà una sèrie d’emocions que en una altra prova no trobarà.

Va ser el que va enganxar a Rocío Sanchis fa un any, en la seua estrena en la MMUA, just en l’edició que complia el seu desé aniversari, convertint-se així en una membre més d’aqueix grup d’atletes anònims que es va calçar les sabatilles de córrer per primera vegada pel plaer de ser una runner més que cada diumenge prenen els carrers de la seua ciutat.

Rocío Sanchis és una altra persona a la qual la pandèmia li va deixar empremta. No psicològica, sinó física. Fins llavors era una esportista ocasional. Va provar diferents coses però no acabava d’enganxar-se a cap. Les setmanes de confinament li van deixar una sèrie de quilos en el seu cos que després li va costar llevar-se de damunt. Havia perdut l’hàbit de fer exercici i va ser el seu cosí. Óscar Sanchis, un dels responsables de la MMUA, el seu particular àngel de la guarda.

Li va proposar un repte, li anava a regalar una inscripció si era capaç de recuperar alguna cosa la forma i prendre l’eixida en la MMUA de l’any passat. Això va ser setembre i reconeix que al principi li va costar, però va acabar acceptant el repte i complir la seua paraula d’acabar la 10K. “Vaig acabar l’última o la penúltima, crec que vaig ser de les últimes”, assegura sense cap mena de rubor i orgullosa de fer la seua primera carrera.

Allò va encendre una flama, que amb algun ‘altibajo’, va fer que es proposara que hi haguera una segona oportunitat. “Aquesta vegada he sigut jo qui m’he inscrit, no ha sigut ningú qui ha vingut a dir-me que participara”, reconeix.

Es va proposar fer una segona carrera i va voler participar en la 10K de La Salle, que recapta fons per a l’Associació d’Alzheimer d’Alcoi i Comarca, com a homenatge a la seua mare malalta, però després de preparar-se no va poder prendre l’eixida perquè aqueix dissabte va coincidir amb la seua jornada laboral.

Es va prendre l’estiu de treva, deixant a un costat les sabatilles, per a al setembre tornar amb força. Porta tres mesos sense baixar el pistó, entrenant dues vegades per setmana, sempre dimarts i dijous, sessions que realitza utilitzant el traçat de la MMUA i alçant-se abans de les 6 del matí per a a les 6’15 estar ja vagarejant pel circuit que demà recorrerà amb un dorsal.

“El meu no és córrer per competir. Ho faig per tindre una rutina que em faça sentir-me bé. L’any passat vaig provar, em va agradar i he volgut repetir”, assegura Rocío Sanchis, que el seu primer objectiu demà és acabar. “L’any passat vaig fer 1h16’, crec que en aquest puc arribar a la 1h10’, per a mi seria una passada”.

El tram de Santa Rosa des del final d’Entença fins a la rotonda d’Oliver és el que pitjor porta, igual que la pujada fins al Mercat de Sant Mateu, on se situarà el Grup de Danses Carrascal, un dels díhuit grups d’animació que estaran repartits al llarg del recorregut. “Balle amb ells i vindrà bé que m’animen, estaré morta”, revela.

Destaca l’ambient que es genera abans i durant la carrera, encara que confessa que si hi haguera molta gent seguint la prova no eixiria a córrer. “Em moriria de vergonya. Així està bé, amb zones on hi ha més gent i altres menys”, esgrimeix.

FESTA DE L’ATLETISME POPULAR
L’organització de la MMUA no ha pogut veure complit el seu desig d’aconseguir els 2.000 inscrits, ni tan sols arribar a la participació de l’any passat, quedant-se en 1.550. Xifres al marge, la qual cosa sí que està garantida demà és que els carrers d’Alcoi viuran una autèntica festa de l’atletisme popular. El programa s’obri a les 9 del matí amb les carreres des de prebenjamins fins a infantils, per a a partir de les 10’30 donar-se l’eixida a la prova sènior, tant en la distància de 21 km com als 10 km des del ‘Matadero’.