For the times they are a-changin
Després de veure el vídeo de la Presentació dels Càrrecs Festers de 2016, el primer que em va vindre al cap va ser el tema per al pròxim article d’opinió al Nostre. Que no sóc un apassionat de les nostres festes és quelcom evident per als que em coneixen o han llegit alguna de les meves columnes. Per tant volia fer veure com, al meu parèixer, unes tradicions que per definició haurien de ser populars i obertes, han anat adoptant amb el pas del temps un alarmant caire elitista. De fet crec que és legítim practicar una mica d’autocrítica encara que pugui ser vista com un atac frontal a l’alcoiania més arcaica. Malgrat tot, tip d’airejar les nostres misèries i reprendre tot allò amb el que no estic d’acord, vaig decidir fer tot el contrari. Es a dir, fer constància d’alguns esdeveniments que han tingut lloc recentment i que estan cridats a convertir Alcoi en una ciutat més humana i tolerant.
Amb la irrupció de plataformes ciutadanes al consistori local, hem pogut entreveure polítiques humanitàries mai abans posades en marxa al nostre territori. Gràcies al Cicle de Palestina a Alcoi, un grup de joves del centre Lajee de Betlem va ser rebut per l’alcalde a l’ajuntament, en una clara mostra de suport a la causa palestina en el conflicte d’orient mitjà. A més entre altres iniciatives, es va organitzar un concert benèfic per recaptar fons i s’ha proposat habilitar el Col·legi Major Ovidi Montllor com a centre per acollir refugiats.
Per altra banda fa pocs dies hem conegut que s’ha constituït a Alcoi la primera associació en defensa dels drets de gais, transexuals, bisexuals i lesbianes. Una entitat que té com a objectiu fer visible aquesta realitat i atorgar-li l’estatus de normalitat social que mai hauria de perdre.
Per a la meva enorme sorpresa aquest corrent de tolerància ha afectat inclús a allò que menys m’esperava, les festes de moros i cristians. L’elecció d’Iroshi Fujii com a director de l’himne em fa veure que inclús l’estament més tradicional en la vida de la nostra ciutat, és capaç d’homenatjar a una persona que estima els nostres costums, independentment del seu origen.