La festa ja no és com era, efectivament. I sort que és així.

Com bé diu l’historiador Lluís Vidal en un magnífic article només quan coneixem la història ens podem fer una lleugera idea de com ha evolucionat la festa.

Les dones, és clar les dones una vegada més, històricament han estat apartades de poder participar plenament. I dic plenament perquè encara que passats els anys 70 les dones ja començaven a fer la seua aparició en ballets, i després en boatos, en general només se’ls reservava l’honor de “planxar la capa”; cosa que es prenia com a broma, però era una realitat.

Ja fa massa temps que els i les puristes ens venen anunciant la fi del món de la festa, però en canvi aquesta no fa més que enriquir-se i avançar tal com ho fa la societat. I una societat que avança és inclusiva encara que ens quede molt per integrar.

Les nostres festes han de ser nostres, de totes i tots. I sobretot i abans que res han de ser un espai on trobar-nos i gaudir. Alguns i algunes segurament continuaran mirant-se el melic però hi ha alguna cosa que naix des d’aquell melic, des d’aquell centre, que per a molts és la festa, i és la necessitat d’obrir les finestres i les portes a totes i tots, de fer els canvis necessaris per a gaudir i ser exemple, no només per la nostra història, sinó per guanyar el present i el futur i alçar l’àncora que ens té sumits en l’immobilisme.

Aquesta ciutat, en la festa, com en altres àmbits, necessita una altra mirada, mantenint el respecte que mereix part de la història, però tenint clar que no sempre va ser justa, que estem en 2023 i que hem avançat i avançarem gràcies a les lluites individuals i col·lectives de moltes i a pesar dels entrebancs d’altres.

Diguem ben alt i fort, avant l’entrà per a totes i tots.

Mari Carmen Paredes, regidora de Guanyar Alcoi

Send this to a friend