Nicolás Cabanes: de campió d’Espanya a poder-se quedar sense córrer

Nicolás Cabanes i Javi Moltó, amb els trofeus.

La carrera de Nicolás Cabanes com a pilot de ral·lis penja ara mateix d’un fil. Les últimes setmanes estan sent una contrarellotge a fi de reunir els diners suficients que li permeta continuar corrent. La seua major contradicció és haver recollit el títol de campió d’Espanya de N3 i Classe 4 a Madrid, en la Gala de la Federació Espanyola d’Automobilisme, i pensar que una setmana després està més fora que dins al no disposar dels diners per a tancar el pressupost que li permeta continuar trepitjant l’accelerador en les millors proves del calendari nacional de ral·lis d’asfalt.

No estan sent dates felices per a Nicolás Cabanes. El que hauria de ser una setmana de satisfacció per aqueix primer títol nacional com a pilot de *rallyes, són dies que li porten a la melancolia i sentir una certa ràbia perquè tot el viscut en l’últim curs, amb aqueix títol de campió d’Espanya N3 i Classe 4, puga quedar en sac trencat i es quede sense volant per a una temporada l’inici de la qual està molt a la vora. L’alcoià ara mateix es veu més fora que dins. El temps comença a jugar en contra seua. Tot ha de decidir-se en les pròximes setmanes, abans que acabe març. Per a llavors haurà de prendre una decisió.

Nicolás Cabanes entén que la seua etapa com a pilot de la Copa Suzuki, una autèntica pedrera formadora de pilots al nostre país, ha expirat. La gota que ha acabat per desbordar el got de la seua paciència ha sigut el calendari de carreres puntuables per a aquesta temporada. Entén que es tracta d’un campionat fet a mida d’uns certs pilots, amb tres proves en terres gallegues i dues a Astúries, molt prop de la frontera amb Galícia, sense cap carrera en el sud. “Pràcticament a 200 quilòmetres a la redona es decidirà la Copa. Això suposa carreteres que els pilots d’aquella zona es coneixen de memòria. Per a algú com jo, acostumat a una altra mena d’asfalt, suposa aspirar a ser el millor dels restants, acabar entre el seté o huité lloc de la general. L’única manera de plantar-los cara seria amb un pressupost alt, disposar d’un projecte prou folgat per a eixir en cada carrera a arriscar i no haver de preocupar-te de si trenques o si t’ixes. Però no és el meu cas, sempre he anat amb un pressupost molt ajustat”, raona.
L’eixida passa per canviar de Copa monomarca. Una opció que Nicolás Cabanes ve valorant des de fa temps però que va deixar aparcada per qüestions de diners. Canviar de marca suposa comprar un nou vehicle o llogar-lo, amb el que el pressupost es dispara.

Fa temps que té posades les seues mirades en la Copa Clío. Es tracta d’un campionat un escaló per damunt de la Copa Suzuki, amb el que això representa. A més, compta amb un calendari més racional, amb carreres puntuables tant en el nord com en el sud, entre ells el Ral·li La Nucia-Mediterrani Trofeu Costa Blanca, el ral3·li  de casa. Prendre l’eixida en la pròxima edició de la Copa Clío equivaldria haver de reunir sobre 60.000 euros amb un cotxe llogat.

Seguir en la Copa Suzuki suposaria rebaixar el pressupost fins als 45.000 euros, però aquesta opció ara mateix no entra en els plans de l’alcoià. “No em fa especial il·lusió sabent que estaria en clar desavantatge enfront de pilots que es coneixen els recorreguts”, argumenta el mitjà de la saga dels Cabanes.

Sap que el temps juga en contra seua. Febrer està esgotat i que només té març per a prendre una decisió definitiva. “Ho barallaré fins al final. Després de diversos anys en el Campionat d’Espanya i de veure que cada any he aconseguit pujar un escaló, amb aqueix doble títol d’aquesta última temporada, vull i desitge continuar. Si seguisc serà amb un projecte seriós. Ara mateix no em plantege eixir una o dues carreres i veure què passa. O isc per a fer tot el campionat o em quede a casa i ja veurem en 2023”, va concloure l’alcoià.

Send this to a friend