El Patín Alcodiam és pioner en lideratge femení

En el marc del Dia Internacional de la Dona, és crucial reconéixer la destacada labor del P.A.S Alcoi, únic club de la màxima categoria d’hoquei patines on els càrrecs de vicepresidenta, tresorera, secretària i responsable de xarxes socials són exercits per dones. Aquestes quatre dones són les encarregades de portar gran part de les regnes del club blaugrana, sent la seua presència imprescindible per a l’entitat alcoiana.

Elena Amorrortu Villar, Bea Torres Peidro, Carmen Sirvent Mira i Silvia Senabre Gisbert són exemples de lliurament i compromís, que treballen incansablement “per i perquè l’hoquei no es perda”. Encara que el *Alcodiam es caracteritza per la col·laboració entre tots els seus membres, des de jugadors fins a pares, el treball exercit per aquests quatre noms és fonamental per al funcionament diari del club i, tot això, de manera completament altruista.

En ordre d’antiguitat destaca Carmen Sirvent, una dona pionera a assumir un càrrec de responsabilitat en el P.A.S Alcoi. La seua connexió amb l’hoquei es remunta a la seua infància, ja que els seus germans practicaven aquest esport i recorda haver vist, fins i tot, a la seua mare confeccionar canelleres a mà. La seua participació activa amb el club va començar en 1998, quan Koki Segura va sol·licitar al seu marit, Andrés Hernández, actual president del *Alcodiam, que ocupara el càrrec de tresorer. En rebutjar l’oferta, Carmen es va oferir voluntària: “si us és igual que la tresorera siga una dona, jo tinc temps per a agafar el càrrec” , va proposar. En aquells dies, encara que ja hi havia una delegada per al patinatge artístic, un esport més associat a l’àmbit femení, en el *Alcodiam no hi havia cap dona exercint rols directius. Així doncs, Carmen es va convertir en la primera dona a adquirir un càrrec de rellevància en l’estructura del club.

Des de llavors, Sirvent ha sigut la tresorera de l’entitat blaugrana, encarregant-se de gestionar totes les quotes, pagaments, factures, sol·licituds de subvencions, així com la logística de viatges i aprovisionament de materials, entre altres. La seua implicació amb el club es va intensificar encara més quan el seu marit va assumir la presidència. “Durant les pretemporades, els jugadors solien quedar-se a dormir en el meu xalet. Els féiem el menjar, els llavàvem la roba; de fet tinc una llavadora gran perquè cabera tot”, recorda. El següent torn és el d’Elena Amorrortu Villar, qui ha sigut vicepresidenta del Patín Alcodiam Salesians des de 2013.

La seua connexió amb el club difereix de la de Carmen, però en certa manera coincideix, ja que el seu involucrament va començar gràcies al seu fill. “Mai he tingut cap vincle amb l’hoquei patins. El meu marit és alcoià i ex alumne dels Salesians, però vivíem fora fins al 2013, que ens mudem. Apuntem al meu fill al col·legi i, en vindre d’un poble xicotet, li va costar adaptar-se a una escola gran. Va ser difícil per a ell. No obstant això, l’hoquei el va ajudar molt. Conforme va entrar el meu fill a l’Alcodiam, vaig entrar jo, perquè soc un cul inquiet”, assegura entre riures. “Amb el pas del temps, quan el meu fill va passar a l’equip infantil, vaig assumir el rol de delegada i després va vindre tot rodat. Vaig començar a gestionar la nostra pàgina de Facebook, en 2016, vaig ingressar en la junta directiva, i en 2017 vaig escriure un llibre sobre com l’hoquei va transformar la vida del meu fill. Finalment, en 2020 em van nomenar vicepresidenta”. Amb aquesta història, Elena segella el seu compromís i amor cap al club, al qual dedica incansables hores tant entre setmana com durant els caps de setmana.

Bea Torres Peidro és la següent dona que està escrivint en aquesta pàgina de la història de l’Alcodiam. Antiga alumna dels Salesians i mare de jugadors d’hoquei sobre patins, arranca la seua història assegurant que, per a ella, “el pòrtic dels Salesians sona a hoquei”.

Encara que Bea afirma aquest fet, també confessa que mai ha sigut seguidora de la disciplina esportiva fins que el seu fill mitjà va començar a practicar-lo. Va ser llavors quan va assumir responsabilitats en el club, especialment en la gestió de l’escoleta. Més tard, la seua filla major també es va unir a l’hoquei patins, convertint-se en una de les patinadores pioneres de l’Alcodiam, que amb tan sols 13 anys es va anar al Vilasana a jugar.

Conforme el seu fill major va anar creixent, Bea es va anar desvinculant d’algunes responsabilitats, encara que sempre ha continuat sent part de la junta directiva. No obstant això, ara que el seu fill menor ha començat a practicar, ha représ un paper més actiu, sent l’encarregada de gestionar l’escoleta i les xarxes socials, especialment Instagram, la qual cosa ha representat un gran impuls per al club. Les seues funcions se centren en mantindre la comunicació entre els pares i entrenadors, i resoldre qualsevol problema que sorgisca, entre altres, sent un punt de referència important per als pares dels més xicotets, que és quan més perduts estan.

Silvia Senabre Gisbert, la quarta dona en aquest grup, exerceix el paper de vocal i supervisa el control de taquilla els dies de partit. La seua relació amb l’Alcodiam va començar quan el seu fill es va unir a l’equip, igual que en els casos anteriors. Silvia va assumir rols com a delegada i, en 2018, es va unir a la junta directiva. En l’actualitat, s’encarrega de preparar les invitacions, col·locar el taulell, distribuir els carnets a la porta, portar un registre dels assistents i supervisar la recaptació de fons. Encara que la seua labor es limita als dies de partit en el Miguel Sarasa, la seua contribució és fonamental per a una organització fluida en les jornades tan agitades.

Un club sense barreres
Les quatre dones coincideixen que, malgrat exercir rols tradicionalment masculins, mai han experimentat discriminació ni obstacles pel seu gènere. Al contrari. El P.A.S Alcoi sempre ha respectat l’ambient igualitari en tots els àmbits tant a nivell estructural com a nivell esportiu.