El Patín Alcodiam vénen a estavellar-se a casa en el partit contra CHP Sant Feliu
Després de tres partits sublims, els tres que havia disputat en el que portem d’any, va arribar el quart i tota aqueixa alegria que venia generant l’equip de Lorenzo Pastor es va transformar en desesperació per veure que se li escapava una victòria amb la qual es comptava, que encara haguera cobrat major valor després de conéixer l’empat entre el Vendrell i Sant Cugat i la golejada que va encaixar el Shum Massanet en la pista del Sant Just.
La competició sempre guarda un d’aqueixos dies que mai esperes però que acaba colpejant de ple. El Alcodiam va tindre un d’aqueixes trobades en els quals en altres circumstàncies haguera acabat en golejada, però en el qual malgrat la seua manifesta superioritat la bola no vol entrar, unes vegades per la intervenció del porter, unes altres per una mala definició o les presses que generen que el rellotge no es detinga i la frustració que produeix donar una ullada al marcador.
El duel contra el Sant Feliu podria resumir-se en un assetjament i enderrocament del Alcodiam sense recompensa. Fins a cinc vegades, que és un barbaritat, la bola va arribar a estavellar-se en el marc de la porteria del Sant Feliu. És veritat que els rojinegres també van tindre el seu tret al ferro, però eren moments en els quals els de Lorenzo Pastor s’havien llançat com a possessos per la victòria i s’hi havia abonant el camí perquè qualsevol error fóra aprofitat pel Sant Feliu per a sorprendre en alguna contra.
VOLTA DE DAVID ROS
El Sant Feliu va vindre a jugar el seu partit, tractant d’alentir el ritme del partit, buscant que es jugara a les menors pulsacions possibles i deixant la responsabilitat en atac d’un vell conegut de l’afició blaugrana, el venerat David Ros, qui als seus 41 anys continua donant disgustos als equips rivals. En el seu retorn a l’escenari on potser va ser més feliç com a jugador, va fer un doblet, bo el primer va ser un rebot i li van adjudicar el gol a ell.
El partit va començar bé per al Alcodiam. Als cinc minuts, Gonzalo Pérez s’encarregava d’obrir la llanda, si bé un minuts després el Sant Feliu va empatar i quasi a continuació Deri Mataix va fer el segon del compte blaugrana. La capacitat de resposta que demostraven els blanc-i-vermells era un indici que alguna cosa no funcionava bé. Lorenzo Pastor va demanar temps mort però el Sant Feliu trobava amb molt poc fàcils solucions en atac. Vi el 2-2, va respondre Ferran Formatjé amb el tercer i abans del descans el Sant Feliu anotava el 3-3 amb el qual es va arribar al final del primer temps.
Si aquest gol va fer molt de mal en les files blaugranes, el 3-4 de David Ros als cinc minuts de la represa va fer saltar totes les alarmes en el Alcodiam. Els següents minuts van ser frustrants en les files locals que veien com el gol se li negava una vegada i una altra malgrat la superioritat manifesta sobre la pista.
L’empat de Formatjé després de la desena mancada visitant va retornar la tranquil·litat i va poder ser el punt d’inflexió per a afrontar els sis minuts que restaven amb la confiança suficient perquè acabara arribant el cinqué gol. Això no va succeir i l’empat va deixar cert sabor de desencís en les files blaugranes.
Foto: Gonzalo Pérez va ser l’encarregat d’obrir el marcador als pocs minuts | Aldemar