Jorge Pastor aparca definitivament ser professional després d’anunciar que penja la bicicleta

Jorge Pastor va tindre un somni de xiquet: ser ciclista professional. Ho va aportar tot per veure-ho complit, va deixar la seua casa, la família, els amics del col·legi i fa quatre anys va decidir marxar-se a viure al País Basc, el bressol d’aquest esport.

En aqueix temps va haver de patir en silenci les alegries i penes d’un esport que exigeix eternes sessions d’entrenament que es prolonguen fins a les cinc hores. En 2017 va fitxar per la Fundació Alberto Contador i un any després va veure passar de prop el tren del professionalisme.

Va fer un excel·lent 2018, com a bon escalador va ser un dels millors en pujades tan exigents com Hedroso, en la Volta a Zamora, en el port de Mijares a Àvila o el terrible Alt del Angliru en la Volta a Vetusta, on va acabar en una destacada novena plaça. Però li va penalitzar que no aconseguira aqueixa victòria que acaba de convéncer als responsables de l’equip Continental per a fer el salt, quedant-se molt al seu pesar en la formació sub’23 un altre any.

Això li va fer prendre’s 2019 com “un tot o res”, o definitivament s’apostava per ell i feia el salt a l’estructura professional o la seua carrera com a ciclista arribava a la seua fi i tornava a casa.

DOLORES QUE NO REMETIEN
Jorge Pastor, que ara té 23 anys, va començar a sentir molèsties en la zona perineal, una incomoditat que va acabar derivant en dolor i que cada vegada més li impedia muntar amb bicicleta amb normalitat.

Va ser llavors quan l’alcoià va decidir buscar opinions mèdiques. L’opció de la cirurgia era la solució més ràpida.”Si haguera sigut una personal normal, amb descans s’haguera solucionat, però ser ciclista implica moltes hores damunt de la bicicleta i la millor solució era passar pel quiròfan. Va ser un pal perquè suposava tirar per terra tot el treball hivernal amb vista a la Copa d’Espanya, el primer gran objectiu de la temporada. Va ser dur però vaig decidir parar del tot i seguir els terminis de la Seguretat Social”.

SEGONA OPERACIÓ
El problema va vindre després. Es va operar a l’abril a la nostra ciutat però la intervenció no va ser tan bé com s’esperava. “Tornem al mateix, per a una persona del carrer podria estar fent vida amb normalitat, però en el meu cas no podia continuar entrenant i tenint molèsties. Calia fer una segona operació i això suposava donar una portada a la temporada d’estiu. A més, com havia estat tant temps parat, vaig perdre la motivació”, descriu. Va ser llavors quan va decidir que no anava a recórrer una segona vegada a la cirurgia i la seua decisió era penjar la bicicleta.

BALANÇ FINAL
“Amb 18 anys veus la vida d’una forma, estava encegat amb ser ciclista professional, no veia una altra cosa. Després passen els anys i comences a comprendre que hi ha vida més enllà de ser ciclista, que no s’acaba el món i que la bicicleta té altres més facetes per a gaudir-la. Ara mateix no trobe a faltar el córrer, estic eixint a entrenar amb els amics d’una manera molt relaxada. Ho va deixar amb la consciència molt tranquil·la d’haver donat el 100 per 100 del meu, han sigut molts sacrificis i malgrat tot, pense que ha valgut la pena. Sent que es tanca una porta i se m’obrin moltes altres”, explica aquest estudiant de Nutrició i Dietètica, que acaba acabar un Grau Superior i que prompte començarà les pràctiques en una clínica de València.