La Dependent publica la història del Principal escrita per Ramón Climent

Durant 64 anys, entre 1838 i 1902, el Teatre Principal va ser l’únic edifici teatral d’Alcoi, concentrant tota l’activitat cultural i d’oci que es desenvolupava en la ciutat. Es van habilitar també, com a espai per a grups aficionats, alguns escenaris que no van arribar a competir amb el Principal que es va convertir, a més, en un dels primers edificis de la regió valenciana que es dedicaven al teatre fora de les “cases de comèdies” i amb titularitat municipal. Va ser així com el Teatre Principal d’Alcoi, durant el segle XIX, l’anomenat “segle d’or alcoià”, constituïa l’àgora cultural de la ciutat.

Explica Ramón Climent que cercant dades per a la biografia de Fernando Cabrera va ser trobant gran quantitat de documentació sobre el que representava en la vida alcoiana el Teatre Principal que, a més, compleix 180 anys d’existència en 2019. Va ser així com va sorgir, amb el suport i l’embranzida de Joanfra Rozalén, el projecte de publicar la “biografia” del Teatre Principal, que culmina amb la presentació del primer volum dimecres que ve, dia 12, en el mateix Teatre Principal.

– El primer volum?

– “Ha sigut tanta la documentació del teatre, barrejada amb notes sobre l’activitat cultural escènica de la ciutat i els noms propis de la cultura, que ens vam veure desbordats i d’ací dividir aquesta història en dos volums. Enguany presentem el que comprèn des de 1838 a 1938, cent anys apassionants. I el pròxim any publicarem el segon volum, que arribarà narrativament fins als nostres dies”.

Preguntem a Joanfra Rozalén per aquesta versió nova de La Dependent com a editors…

– “Era impossible quedar al marge d’aquest projecte. Quan fa un any ho abordem encara érem la companyia resident del Principal i teníem delegada la gestió del teatre. Però, a més, som gent del teatre i compromesos amb tot el que gira al seu al voltant i amb una vinculació molt especial amb aquest espai escènic on hem treballat 12 anys”.

Destaca també Rozalén el suport que han tingut de l’Institut Valencià de Cultura de la Generalitat Valenciana i de l’Ajuntament, així com la col·laboració de la Universitat d’Alacant, Unión Alcoyana Seguros, Mutua Levante i El Nostre.

El primer que pensa un és si realment un teatre com el Principal d’Alcoi dóna per a dos volums…

– “No és la biografia de quatre parets. En narrar tot el que ha ocorregut en el Principal, durant els seus 180 anys d’existència, estem explicant també una part de la història d’Alcoi que ha romàs anònima. En el Principal ha ocorregut de tot. Ha sigut des de l’espai per a balls de màscares de Carnestoltes, que en dies laborables es perllongaven fins a les dues de la matinada en una ciutat obrera, fins a la promoció comercial, des del seu escenari, per a la venda de pianos per a la burgesia alcoiana. En el Principal s’ha registrat fins i tot un assassinat en “el galliner”, morint un home d’un tret de revòlver un dissabte de 1885, sense que s’aconseguira aclarir el realment ocorregut”.

Recorda Ramón Climent que el Teatre Principal es construeix en el solar que ocupava el refetor del convent dels agostins, possiblement fins i tot utilitzant les seues parets donat el caràcter obert, sense columnes, que tenia el menjador dels monjos. Va ser l’anomenada “Desamortització de Mendizábal” la que va permetre que Alcoi tinguera un teatre municipal dissenyat per l’arquitecte Juan Carbonell Satorre, que després seria l’autor del projecte de l’Ajuntament.

I a partir d’ací, en successives remodelacions i reformes participen els arquitectes alcoians de referència, com José Moltó Valor, Vicente Pascual i Vicente Valls Gadea que és qui, en 1930, li dóna l’aspecte més semblat a l’actual.

Tant Joanfra Rozalén, l’editor, com Ramón Climent, autor, es mostren especialment contents per haver recuperat la memòria del Teatre Principal d’Alcoi com a patrimoni cultural i com a “casa” actualment del popular Tirisiti, amb qui es compartirà escenografia en la presentació del dimecres.