Luis Sainz recorre les carreteres més perilloses de l’Himàlaia amb moto

L'aventura, les dates de la qual es van retardar per la pandèmia, l'ha realitzada amb altres quatre companys

Luis Sainz recorre les carreteres més perilloses de l'Himàlaia amb moto
Luis Sainz a la muntanya Umling, la carretera ‘motorizable’ més alta del món de 5.883 metres.

Gesta sense precedents la que ha realitzat Luis Sainz amb moto juntament amb altres quatre valents que van decidir emprendre un viatge aventurer alhora que perillós per l’Himàlaia.

El passat 2019, Luis Sainz, natural d’Alcoi, va començar a gestar una de les rutes més perilloses i emocionants que faria amb moto per les carreteres del Tibet Indi. Luis, que treballa a Pamplona, va sopar una nit amb diversos amants moters i els va comptar la seua idea de solcar les muntanyes més altes. Per culpa de la pandèmia, les dates van haver de ser posposades, però no es van veure frenats en el seu intent de dur a terme aquesta idea.

Luis va ser el que va portar la veu cantant per tota la preparació que ja portava feta, i va marcar els horaris i les diferents etapes.

“Pensava que quan vaig ser a Turquia la conducció era perillosa, però quan vaig fer aquest trajecte em vaig adonar de la dificultat de conduir per aquestes carreteres. Et jugues la vida”, afirma Sainz.

Per l’època en la qual van fer la travessia es van trobar amb el conegut monsó indi, que s’associa a les pluges i és produït per un canvi estacional en la direcció del vent, propiciant fortes pluges torrencials.

“Nosaltres volíem arriscar-nos i fer la famosa Killar-Kishtwar, que és la carretera més perillosa del món. Va donar la casualitat que el dia després de fer-la ens va enxampar un fort monsó, encara així calcem bé les motos i continuem amb el nostre viatge”.

Malgrat haver aconseguit fer-la, Luis ens compta l’odissea de la volta i les dificultats que van tindre, tement fins i tot per la seua vida: “En tornar ens vam adonar que era tal l’aigua que queia que començaven a caure pedres i roques a la carretera. Estàvem literalment jugant-nos la vida. Ens quedava molt de camí per davant i teníem altes probabilitats que ocorreguera una desgràcia. No soc una persona temerària, però aqueix dia li vaig veure les orelles al llop”.

Un viatge que sens dubte recordarà per a tota la vida. “Aquesta aventura va reunir tots els ingredients que ens agraden, des de la pluja fins a la calor i la calamarsa”.

AGRAÏMENTS 
Luis sempre ha volgut recordar a tres persones que són molt importants perquè ell puga continuar fent aquests viatges. Una d’elles és José Miguel Piñero, que sempre li acompanya amb els típics caragols personalitzats, a més dels hostalers Germán i Mauro, que sempre donen suport als seus viatges.

Send this to a friend