Ajudar en el pitjor escenari possible

Salvador Luque i Andrés Blanquer són dos dels bombers que han participat en l’expedició del Consorci Provincial que va viatjar a Turquia per a col·laborar en el rescat de víctimes després del terratrémol ocorregut el passat 5 de febrer, que ja ha comptabilitzat més de 42.000 morts. “Ha sigut el pitjor escenari en el qual hem estat”, asseguren, al mateix temps que destaquen l’hospitalitat del poble turc i la solidaritat internacional.

Mai abans s’havien enfrontat a una tragèdia com aquesta, però Salvador Luque, cap del Grup de Rescat del Consorci Provincial de Bombers, va voler que una representació dels seus homes viatjara a Turquia per a ajudar en les tasques de desenrunament i recuperació de cossos. “Hatay, que és la població a la qual ens manen primer, té entorn de 500.000 habitants, més gran que Alacant, edificis de dotze o tretze plantes… imagina’t avingudes com l’Alameda d’Alcoi la més xicoteta, tots els edificis derruïts en el sòl, uns damunt dels altres, ocupant la calçada… era devastador”, relata Luque.

“Els primers dies ens comptaven que no feien falta ni tan sols gossos en la cerca de persones, perquè tu els senties cridar des del carrer demanant socors”. Però en arribar tres dies després que es produïra el terratrémol “el nostre treball ha sigut bastant ingrat, ja que s’ha limitat a rescatar cadàvers”, lamenta.

Han rastrejat més de mig centenar d’edificis. Treballat amb maquinària lleugera per a no causar mal a possibles supervivents, fins i tot als cadàvers, ja que “la cultura àrab és molt més meticulosa amb els morts”, assenyala el bomber.

“Aquest escenari ha posat a prova ja no sols als gossos, ja que tu no pots entrenar mai en eixes condicions, sinó també als guies i els mètodes que s’utilitzen. T’adones que mai estaràs preparat per a una cosa així com a professional, així i tot vinc content” i, en aquest sentit, ressalta el caràcter solidari dels voluntaris espanyols. “Som d’una altra pasta”, reivindica.

Fins a vint hores de treball diari, descansant “quan podíem” en una tenda de campanya i en condicions climatològiques adverses, amb temperatures sota zero. “Fins que no ho veus allí, no aconsegueixes comprendre la magnitud de la tragèdia, m’ha sorprés la fortalesa de la gent, ja que qualsevol en la seua situació estaria que no podria ni parlar i ells tenien aigua i venien a donar-te-la, o t’oferien menjar”, recorda.

Estant treballant han hagut d’abandonar les labors de rescat en produir-se rèpliques del sisme. “Algunes ens van enxampar dins d’edificis, edificis en molt males condicions, sense poder córrer i eixir d’allí per a posar-nos fora de perill, i la veritat espanta molt, és una sensació indescriptible”, comenta Andrés Blanquer, bomber alcoià participant en la missió. I afig: “A mi se m’ha quedat gravat que les persones ens requerien per a certificar la mort dels seus familiars, fins que nosaltres no anàvem i ho confirmàvem, tenien l’esperança que estigueren vius, encara que pràcticament ho estigueren veient amb els seus propis ulls, la gent s’agafava a la vida fins a l’últim moment”.

Amb tot, la catàstrofe ha posat a prova la capacitat organitzativa dels països i la coordinació entre forces i cossos d’emergència, voluntaris i ONGs. “De la mateixa manera que els focs no s’apaguen quan ocorren, sinó abans, parlant en general d’emergències, és molt important la prevenció, invertir en el cos de bombers, en formació, a potenciar el que tenim, amb més mitjans materials i humans. Ací estem en zona sísmica, fa uns anys va ocórrer a Lorca, m’agradaria saber si allò va servir d’alguna cosa, el terratrémol no el pot parar ningú, però sí que hi ha mecanismes per a detectar-lo, que la gent sàpia com actuar i com pot ajudar, això és clau”, conclou Luque, que de tota manera es sent satisfet del treball realitzat pels seus homes.